Antropologia a la Universitat de Barcelona. bestard@ub.edu

Joan Bestard ha estat Director del “Grup de Recerca en Parentiu i Patrimoni” (GRAPP), que més endavant s’integra al Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat (GENI). El doctor Bestard té una llarga experiència en l’estudi de la família, el parentiu i el patrimoni des de l’antropologia social i cultural. Un dels seus principals focus de recerca han estat els canvis en les simbologies del parentiu en el context de les noves tecnologies reproductives, i també la percepció pública de la genètica. En els últims 15 anys ha estat tutor de vint tesis doctorals sobre els diferents aspectes del canvi en les estructures i relacions de família. Ha fet treball de camp a Formentera, Catalunya i Polònia, estudiant qüestions relatives a la residència, els aspectes culturals del parentiu i les implicacions de les tècniques de reproducció assistida en les formes de crear família. És autor de llibres com Casa i Familia, What’s in a Relative o Parentesco y Modernidad, i recentment ha co-editat el llibre “Familias”. Historia de la sociedad española (de la Edad Media a nuestros días), juntament amb el catedràtic d’Història Francisco Chacón, de la Universitat de Múrcia.

Després d’acabar els meus estudis de llicenciatura a la UB m’intrigaven les possibilitats dels estudis de parentesc en Antropologia Socia. Vaig estudiar aquest camp a la EHESS a París i vaig fer recerca de camp en estructures complexes de parentesc. Després d’aquesta recerca vaig fer la meva tesis doctoral. Més tard vaig publicar un llibre, el 1986 (Casa i Familia) i el 1991 se’n va publicar la versió en anglès (What’s in a Relative?) mentre era membre honorari del University College London UCL. Aquesta recerca etnogràfica em va portar a estudiar la història social de la família en col·laboració amb historiadors socials moderns i contemporanis. Això va culminar amb la publicació d’un volum titulat Families. A history of the Spanish Society (2011).

Al mateix temps estava madurant la idea que una bona manera de tractar alguns dels problemes teorètics del parentesc en Antropologia Social podia ser confrontant-los amb la idea de modernitat. Així va sorgir el llibre Kinship and Modernity (1998). Vaig escriure’l durant la meva estada sabàtica al European Institute de Florència.

Més tard, gràcies a una estada a Cambridge invitat pel Professor M. Strathern vaig proposar un projecte europeu per analitzar relacions de parentesc en el context de la reproducció assistida. Aquest projecte, titulat Public Understanding of Genetics, va portar a una intensa recerca comparativa i un intercanvi amb diferents equips europeus (Manchester, Paris, Oslo, Vilnius, Budapest, Rome). Vam publicar diversos articles i llibres. Jo vaig publicar After Biology (2004).

A més a més he relacionat el parentesc amb identitats nacionals i la transmissió d’idees religioses. En aquest sentit, he fet treball de camp a la frontera entre Ucrania i Polònia i he escrit diversos articles sobre aquesta qüestió. El resultat d’aquest projecte de recerca va aparèixer en un llibre editat per Carles Salazar i jo mateix, Religion and Science as a form of life. 2015.

He estat director del Departament d’Antropologia Social de la UB i President de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) així com secretari de l’EASA.

De 2009 a 2017 sóc el director del Grup de Recerca en parentesc i patrimoni (GRAPP). He supervisat 22 tesis doctorals, majoritàriament sobre canvis contemporanis en el parentesc. Recentment he realitzat recerca en diferents projectes europeus organitzats per la European Social Research Unit del departament.