Zones que queden ‘enrere’? Desigualtats territorials en vuit països europeus
El projecte de recerca EXIT té com a objectiu explorar les causes i implicacions de les desigualtats socioeconòmiques des d’una perspectiva territorial, proposant maneres de tractar aquestes desigualtats mitjançant la recerca-acció utilitzant una aproximació interdisciplinària i multisituada, amb la participació de les comunitats al terreny. El projecte està impulsat pel concepte de llocs ‘endarrerits’, que va guanyar una atenció especial després de la votació del Brexit i l’elecció de Donald Trump el 2016. Aquest concepte s’ha tornat cada vegada més rellevant en els debats acadèmics de parla anglesa sobre les desigualtats territorials i els discursos polítics de la UE. D’aquesta manera, EXIT busca problematitzar aquest concepte i els seus usos, així com explorar les manifestacions d’aquestes desigualtats territorials en vuit països europeus.
En la primera etapa de la recerca, EXIT aprofundeix en els discursos al voltant del concepte “left-behind” [deixat enrere / abandonat] i analitza la seva relació amb altres conceptes utilitzats en contextos nacionals i locals per definir la desigualtat territorial en la recerca, les polítiques públiques i els discursos polítics. Amb aquest enfocament crític, EXIT ofereix una anàlisi exhaustiva de la desigualtat territorial i la seva conceptualització en vuit contexts nacionals. Els resultats d’aquesta anàlisi contribuiran a una reavaluació del marc conceptual de la desigualtat territorial i establiran les bases per a la resta de la recerca del projecte.
El terme “left-behind” no es tradueix ni s’utilitza fora del context anglosaxó. Dins de la Unió Europea, més aviat serveix com a vehicle discursiu per referir-se a diverses formes de desigualtats territorials identificades en els diferents contextos nacionals estudiats. Així, en els estats participants, es fan servir una àmplia varietat de conceptes per descriure la desigualtat territorial. Tot i que les terminologies i les conceptualitzacions varien, hi ha característiques compartides en el discurs sobre la desigualtat territorial, i es revelen patrons semblants, tot i que amb algunes variacions espacials. Les diferències es poden atribuir a factors com els diferents nivells de desigualtat econòmica, la mida del país, la topografia o les estructures governamentals. Les semblances apareixen en les polítiques nacionals que aborden la desigualtat territorial, mostrant connexions amb els discursos polítics i esquemes de finançament de la UE. Alguns països adopten un paradigma de creixement neoliberal per abordar aquestes diferències, suggerint polítiques que promouen el creixement turístic o altres indústries, mentre que altres prenen una aproximació basada en el territori, centrant-se més en la reducció de les disparitats regionals i enfortint les regions més febles.
Aquestes aproximacions nacionals a la desigualtat territorial es poden entendre com a “dispositius” que inclouen narratives, marcs institucionals i terminologia, que donen forma a suposicions, indicadors i solucions per abordar la desigualtat territorial. Sovint, aquests dispositius incorporen imaginaris i estigmatitzacions que poden amagar els autèntics reptes que afronten aquestes regions.
En el context espanyol, el discurs sobre la desigualtat territorial s’ha consolidat, en els últims temps, entorn de la idea d’una “Espanya vaciada” [Espanya buidada]. Aquest concepte s’utilitza àmpliament pels mitjans de comunicació i acadèmics per descriure àrees de l’interior que han patit forts processos de despoblació. El discurs sobre les àrees “vaciadas” il·lustra una relació desigual i dialèctica amb les àrees urbanes, en tant que les regions de l’interior s’han abandonat en favor del progrés econòmic de les capitals. Així, l’Espanya “vaciada” s’ha reconegut com un problema demogràfic eminentment rural. No obstant això, la desigualtat territorial també afecta àrees postindustrials i urbanes.
A causa d’aquest enfocament, les orientacions polítiques i acadèmiques de la despoblació sovint caracteritzen les àrees postindustrials com homogèniament rurals, obviant que un nombre significatiu d’aquestes àrees són o contenen antigues àrees industrials, i que els processos de despoblació estan intrínsecament vinculats a la desindustrialització. Les perifèries urbanes, en canvi, presenten característiques diferents (alta densitat de població i una gran proporció de poblacions joves i migrants i/o minoritàries), la qual cosa dóna lloc a un altre tipus de desigualtat territorial diferenciada, que sovint s’ha entès en termes de segregació urbana i vulnerabilitat. Així, en les següents etapes de la recerca a Espanya, EXIT inclourà estudis de cas que il·lustren aquesta diversitat en la desigualtat territorial, incloent casos rurals, postindustrials i de les perifèries metropolitanes. A través d’aquest enfocament local i basat en el territori, el projecte pretén proporcionar una comprensió més àmplia de les desigualtats geogràfiques a Espanya més enllà de les àrees rurals.
El projecte de recerca està coordinat per la Professora Olga Jubany del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona i compta amb la participació d’institucions de vuit països, incloent-hi sis universitats i quatre organitzacions de la societat civil. Entre les entitats participants al projecte es troben la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES) i el Laboratori d’Anàlisi Econòmica Regional de la Universidad de Oviedo. El projecte està finançat pel programa Horizon Europe de la Unió Europea.
